Aguait de Can Teixó

5 maig, 2015 Au, Fauna salvatge, Mamífer

La setmana passada vam tenir la oportunitat de poder passar una nit dins l’amagatall de Can Teixó, a Sant Esteve de Guialbes. La gent de Naturaprop ho ha posat molt fàcil per als fotògrafs, naturalistes i per a qualsevol que vulgui observar fauna salvatge.

Vam entrar abans de que marxés la llum, en Toni ens va ensenyar com funciona el circuit de llums i cèl·lules sensibles al moviment que hi han instal·lat, molt fàcil i intuïtiu. Sense més ens vam quedar sols, dins l’aguait i a les fosques, escoltant la pluja que queia aquella nit i esperant que s’encenguessin els llums…perquè volia dir que algú s’apropava…

I vam haver d’esperar força, però de fet el temps ens va passar molt ràpid comentant qui ens vindria a visitar primer, per on apareixeria, què menjaria,… quins nervis, tu… Fins les 22:50 no es va encendre per primer cop el llum. Amb ulls com taronges miràvem arreu per veure què o qui s’apropava… allà, un teixó treu el cap!

Molt acostumat a la llum, no li va fer ni cas i anava buscant el que ja sabia que trobaria, menjar. S’hi va estar una bona estona, el vam poder gaudir d’aprop, de lluny, fotografiant-lo de totes les maneres, amb temps de sobres per fer proves d’ISO’s, balanç de blancs, a baixa velocitat per captar el moviment, etc.

Poc després de marxar el teixó, encara amb la satisfacció de veure’l es van tornar a encendre els llums i, traient el cap encara desconfiada, va aparèixer la geneta! Un cop va veure que estava tranquil·la no s’ho va pensar més, sempre amb moviments nerviosos olorava arreu, pujava branques, baixava, ara a la dreta, ara cap a l’esquerra, sempre buscant el menjar estratègicament col·locat.

Quin goig i quina alegria poder veure aquests animals tant difícils de veure i tan aprop! Amb la satisfacció de la feina feta ens vam anar a dormir, però pendents de si es tornaven a obrir els llums en qualsevol moment. I, efectivament, cap a les 3 de la matinada sortim del sac d’un salt perquè un altre teixó venia a menjar! Igual que l’altre, xino-xano anava buscant menjar, això sí, no deixava de mirar el terra i menjar sense parar! I, sense temps a tornar a agafar el son, va venir una segona geneta també. En total gairebé una hora gaudint d’aquests animals al nostre costat!

Ja pel matí els visitants van canviar: raspinells, pinsans, pardals comuns i xarrecs, pit-roigs, merles, pica-soques, picots, tres espècies de mallerengues, esquirols i ratolins de camp van acabar de completar un dia a l’aguait de Can Teixó.

Vam sortir encantats amb tot el que vam poder veure i tenir ben al costat nostre. Una experiència única i molt recomanable!