Consells per fer millors Fotografies de paisatges (I)

Moltes vegades, davant un gran paisatge, volem captar aquelles sensacions, volem captar aquells colors que ens meravellen i aquella amplitud que ens fa petits davant la Natura. Agafem la càmera, ens col·loquem i disparem. Però el resultat no és l’esperat. Amb ganes que això s’acabi, a continuació us dono alguns consells per fer millors fotografies de paisatges.

Per començar traurem mals hàbits. Què NO fer en una fotografia de paisatge:

-Enfocar a infinit. Si ho fem així, directament, perdem molta profunditat de camp, la qual ens és molt útil per a incloure informació i donar perspectiva i sensació de volum a la fotografia quan incloem un primer pla. La solució a no enfocar sempre a infinit és usar la distància hiperfocal, de la qual parlarem a la següent entrada del bloc.

llança costa brava

Enfocant a infinit no podríem tenir les primeres pedres i el poble de Llançà igual d’enfocats.

-Tancar molt el diafragma. D’aquesta manera tenim molta profunditat de camp, però perdem molta llum i qualitat a causa de la difracció de la llum. La pèrdua de llum també ens implica haver de baixar la velocitat amb el conseqüent risc que la fotografia surti trepidada.

En principi, els valors més oberts i més tancats de diafragma són els que donen més baixa qualitat. És bo usar valors mitjos, i encara és millor trobar el Punt Dolç de l’objectiu, que no és més que la meitat de l’obertura més petita a la que es pot tancar l’objectiu (per exemple, si el màxim que tanca és f/22 el punt dolç és f/11), i que és el valor on la qualitat d’imatge de l’objectiu és màxima. Tot i que això et doni bona qualitat, no ha d’anar en contra de la teva creativitat!

-Disparar en automàtic. La càmera no pensa mai en aprofitar tot el rang dinàmic que li ofereix el sensor, només veu valors mitjos arreu. És el fotògraf qui ha de decidir amb quins valors es farà la fotografia, i per a això aprofitarà al màxim el rang dinàmic de la càmera sense obtenir ni zones sobreexposades (sense informació als blancs) ni zones subexposades (sense informació als negres).

Histograma Fotografia

Histograma extret de Photoshop. Marca que no hi ha zones no sobreexposades ni subexposades

-Usar material de baixa qualitat pot estar bé per aprendre però no per obtenir bones fotografies. Un element no pensat per a fotografia davant d’un objectiu crea aberracions, deformacions, dóna dominàncies de color inesperats, crea halos, etc.

Tots coneixem llocs on podem comprar a preus molt assequibles accessoris fotogràfics. Sempre hem d’estar segurs i convençuts del que comprem. La majoria de cops el preu et marca la qualitat.

-No incloure un primer pla. El primer pla ens dóna sensació d’amplitud en un paisatge. Pot ser des d’una persona, una flor, una pedra o un arbre, el que vulguis!

-Fer tots els paisatges horitzontals. Atreveix-te amb el format vertical! Ens obliga a recórrer la imatge de baix a dalt, i ens ofereix una perspectiva diferent.

Benasque paisaje

La roca en primer pla ens situa, les noies ens donen escala, i de cop ens veiem empetitits quan seguim el camí i ens fiquem de ple a les muntanyes.

-Fons sense interès. Un fons que no sigui interessant fa perdre qualitat i sensacions a la fotografia. Hem de vigilar el fons tant com el primer pla.

Un fons on es vegin cotxes, edificis, o simplement tingui un color o una lluminositat molt diferent al primer terme pot espatllar una bona fotografia. Només ens hem de o moure una mica, de vegades només ajupint-nos pot ser suficient per canviar el fons de la imatge.

Espero que aquests consells us siguin útils, tant com ho han estat per mi. Segur que hi ha altres mals hàbits que vosaltres heu aconseguit deixar enrere millorant així les vostres fotografies de paisatge. Us animo a compartir-les amb tots!

Gràcies i fins la següent entrada on veurem “què (SÍ) fer per millorar les nostres fotografies de paisatges”!