El congost de Mont-Rebei

Sembla que no pugui ser que a Catalunya hi hagi un lloc com aquest, precipicis de centenars de metres, passos estrets, res que t’impedeixi la caiguda…. el congost de Mont-Rebei.
El Noguera Ribagorçana, un riu que amb el transcurs del temps s’ha fet el seu camí entre aquesta cinglera del Pre-Pirineu del Pallars Jussà, ens ha deixat un espectacle natural a cavall entre Catalunya i Aragó. Un congost de gairebé 500 metres d’altura, i de poc més de 20 metres d’ample en el seu punt més estret.
No és tant per la caminada que s’ha de fer com de les vistes que es poden gaudir. El camí en sí no és difícil, força suau, amb trams millors i pitjors però pares tants cops a veure les vistes que no tens temps ni a cansar-te. El camí de ferradura (amb passamans per qui no s’acabi de fiar de la caiguda) transcorre pel mig del congost, per sota el Ribagorçana blau-verdós tacat de kayacs taronges, vermells i grocs, i per sobre roca i més roca i una estreta franja de cel al mig. És relativament fàcil, però s’ha d’anar amb molta cura i estar sempre atent d’on trepitges!
Si a tot això afegim la fauna que s’hi pot veure ho arrodonim del tot. Durant el recorregut vam veure moltes orenetes cuablanques i falciots sobrevolant els penya-segats a tota velocitat en busca de menjar, molts nius a l’altre banda del congost, i, com veureu a les fotos, un niu just sobre nostre!! Per sort passava molt desapercebut, vam fer un parell de fotografies i vam continuar la marxa per no destorbar la feina dels pares ni delatar la seva presència. Alguns rapinyaires com una àliga marcenca, xoriguers i voltors vam completar el dia.
Us deixo unes fotografies que vam fer a la nostra visita al congost, realment impressiona i val la pena veure’l!!