Grúes a Gallocanta

Durant l’època de migració, una de les aus més conegudes per fer aquest llarg desplaçament és, sense dubte, la grua (Grus grus) o “grulla” en castellà.

Aquestes majestuoses aus passen l’estiu al països del nord d’Europa, quan arriba el fred comencen el seu viatge cap al sud. I és així, que des de finals de novembre fins a mitjans de febrer podem gaudir de l’avistament de grans grups de grúes formant en V mentre volen cap a destí. Els llocs que escullen per reposar poden ser des dels aiguamolls del sud de França, passant per Saragossa, Extremadura o el nord de la costa africana.

Aquest any hem visitat el punt de concentració d’Aragó, la Laguna de Gallocanta, a Gallocanta (Saragossa) just a tocar amb la província de Terol (de fet la llacuna fa de frontera provincial).

Allà, gràcies al turisme ornitològic, s’han creat molt bones instal·lacions per a gaudir de la natura. Albergs com el d’Allucant, diferents centres d’interpretacions basats en la figura de la grua, etc. Fins i tot s’han instal·lat hides des d’on poder observar i fotografiar grúes a una distància molt curta.

No vam calcular bé, i vam agafar el hide la setmana de més fred des de feia anys! Vam entrar a l’amagatall a les 7 del matí, amb -6ºC, i molt de vent, la sensació era de -20ºC! vam repartir pels voltants el gra per atreure-les i ens hi vam estar fins a les 7 de la tarda, 12h dins una estructura de fusta i on no vam superar el 0ºC en cap moment del dia. I encara pitjor, a partir del migdia, el temporal de neu no va ajudar gaire a rebaixar el fred del cos, sobretot quan havíem de tenir obertes les finestres on teníem les grúes i just d’on venia tot el vent.

Moltes capes de roba, però moltes, sacs de dormir, mantes, termos i diversos hand-warmers ens van permetre passar el fred. Però tot el fred va passar quan en plena tempesta les grúes es van confiar i es van apropar al hide en massa!! En moltes de les seves baralles i corredisses arribaven a impactar amb l’amagatall. Centenars d’elles ens envoltaven, el seu trompeteig (així es diu com canten) no deixava de ressonar a les nostres oïdes… i el fred ni el notàvem… una experiència genial i irrepetible!!

Al dia següent, recuperats del fred, vam recórrer els camins que envolten la llacuna en cotxe, i quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam trobar amb arpelles pàl·lides, milans, aligots, xoriguers, guineus, cabirols, i fins i tot amb dos mussols emigrants!! Us deixem amb un vídeo de la feina feta durant aquests dies. Esperem que us agradi!

No vull acabar sense agraïr, molt profundament i de manera molt sincera, aguantar com ningú les hores de fred i incomoditats al hide, a la Laura Roqué, moltíssimes gràcies!!

Clica aquí per veure el vídeo d’aquesta sortida!!

Si no s’obre escriviu aquest enllaç al vostre navegador: www.vimeo.com/phototrekking/grues-a-gallocanta