Pura màgia

Per molt que cregui conèixer-la, la Natura em sorprèn constantment, fa poc vam estar a la única vall Atlàntica de Catalunya, la Valh d’Aran. Si vas al Nord baixes, si vas cap al Sud puges, res a veure amb la resta del Pirineu català!

Verd arreu, olor a terra humida i una sensació de natura salvatge difícil de descriure. L’objectiu era el gall fer. Una au única, molt especial pel que sap d’ella, pel seu comportament, el seu hàbitat, la seva alimentació i tantes d’altres característiques.

Per escalfar motors vam estar fotografiant des d’un hide picots, esquirols, mallerengues i pica-soques. I va arribar el moment… sortim de Vielha, a les 17h arribem a destí. Pugem amunt, fins a uns 2000m, on aquestes aus canten durant l’època de zel. Poc més d’una hora de pujada i podem estar fora del hide, ja tinc tot el material preparat i comencen els nervis, a les 20h entrem al hide individual i ja no podem sortir. Sopo, m’abrigo i espero… A les 21h sento un so sobre la neu, trec el cap esperant un gall… un tudó. Segueix l’espera, i arriba, sobre les 21:20 un so d’aleteig de gall salvatge, inconfusible, quin escàndol fa aquest animal! A les 21:24 un altre vol i ara sí veig una femella!! S’amaga darrera un arbre i no puc fer fotos. De totes maneres, massa poca llum … però preciosa, tons marrons i taronges amb punts blancs. I a les 21:33, sento un mascle, aixeco el cap i enmig de dos arbres i sobre la neu el veig, cua desplegada, coll amunt i cridant al cel. Comença l’espectacle. Pura màgia.

La pell de gallina i el dit com boig fent fotos que es veuran malament però que he de tenir. Gràcies per poder viure aquest moment. Que en un lloc perdut enmig de la muntanya, et puguis sentir tant ple, tant tranquil i tant al·lucinat per veure un animal tant imponent, no té preu, és un lloc màgic i molt especial.

Quan acaba el cant del mascle ens posem a dormir, amb el fred d’acompanyant i els nervis encara a flor de pell i esperant l’endemà. Dels nervis no puc dormir gaire, però només aixecar-me obro una finestra del hide i allà està, en plena acció, el mascle reclamant la presència d’una femella. Quina meravella. Fotos, fotos i més fotos, i de tant en tant aturar-me per gaudir en directe i sense un visor pel mig de l’espectacle. Cants, vols, baralles i còpules.

A mig matí els gall fers es recullen i podem sortir, baixem tots conscients del que hem viscut i sentint-nos uns privilegiats.

Vull agrair a WildwatchingSpain la oportunitat de gaudir d’aquests moments i al grup de fotògrafs que vaig conèixer amb els que m’ho vaig passar d’allò més bé, vaig aprendre encara més. Finalment agrair a la Laura el regal impagable que m’ha fet.