Rastres i senyals (3): Guineu (Vulpes vulpes)

Un del animals més comuns, no només a Catalunya, sinó arreu del món, és la guineu, excepte a l’Antàrtida la trobem a tots els continents. És un animal molt generalista, per tant, s’adapta molt bé allà on arriba, i gràcies a la seva facilitat de menjar de tot en qualsevol lloc pot alimentar-se i criar.

És molt fàcil trobar rastres de guineus, especialment excrements, ja que utilitzen els camins, senders i carreteres que utilitzem els humans no només per desplaçar-se (com la majoria d’altres animals), sinó també per marcar territori, deixant les seves marques en llocs ben visibles sobre pedres o en unió de camins.

Rastre de guineu sobre un excrement de vaca

Excrement de Guineu, el color vermell es deu als fruits vermells que ha menjat.

Depenent de la temporada de l’any que ens trobem els excrements poden variar de contingut i forma, això sí, sempre fan una certa olor a “zorro” molt característica. I si trobem un cau l’olor encara serà més intensa, ja que a diferència del teixó, per exemple, que és molt net, les guineus no acostumen a mantindre tant cuidada la seva casa.

Excrement de guineu ple de pinyols de cirera. Sobre un pedra per marcar territori.

Marca d’orí de guineu sobre la neu. L’olor és inconfusible.

Una altra marca fàcil de trobar són les petjades, sobre neu, sorra, fang, … Són semblants a les d’un gos mitjà-petit, però a l’espai que hi ha entre els coixinets que deixa el palmell podem fer una X amb palets i que no toqui cap coixinet. També tenen les ungles una mica més fines que les dels gossos, i si estan sobre fang es poden veure pèls i tot. Una darrera característica de les petjades és el rastre: els gossos van i venen, esperen l’amo, giren i no s’estan quiets ni tenen rumb fix; les guineus, en canvi, sempre porten un camí fix, busquen menjar, un lloc per refugiar-se o desplaçar-se a un altre lloc, com a molt es trenca el seu rastre quan troben una presa o se’ls acosta un perill.

Petjades de guineu sobre la sorra de la platja. Per comparar hi ha una petjada meva, un 42, i la rodera d’un cotxe.

El camí de les guineus té un objectiu, no divaguen, aquest ho tenia clar i portava un rumb fix i constant, anava a galop lleuger.

Dibuix d’una petjada de guineu. En vermell s’indica com traçant línies rectes entre els coixinets mai s’arriba a tocar cap.

Tot i que no es difícil trobar-se amb un guineu de dia, acostumen a ser animals d’hàbits crepusculars i nocturns, evitant així el contacte amb l’home. Si teniu la sort de trobar-nos amb una, gaudiu del moment i no l’espanteu ni perseguiu. Veure qualsevol animal salvatge en el seu espai no té preu!

Excrement de guineu al mateix lloc on ha menjat, una carronya d’ovella és un gran àpat.

Excrement entre pedres, segurament d’una femella o mascle que no vol delatar la seva posició.