Rastres i senyals (3): Guineu (Vulpes vulpes)
Un del animals més comuns, no només a Catalunya, sinó arreu del món, és la guineu, excepte a l’Antàrtida la trobem a tots els continents. És un animal molt generalista, per tant, s’adapta molt bé allà on arriba, i gràcies a la seva facilitat de menjar de tot en qualsevol lloc pot alimentar-se i criar.
És molt fàcil trobar rastres de guineus, especialment excrements, ja que utilitzen els camins, senders i carreteres que utilitzem els humans no només per desplaçar-se (com la majoria d’altres animals), sinó també per marcar territori, deixant les seves marques en llocs ben visibles sobre pedres o en unió de camins.
Depenent de la temporada de l’any que ens trobem els excrements poden variar de contingut i forma, això sí, sempre fan una certa olor a “zorro” molt característica. I si trobem un cau l’olor encara serà més intensa, ja que a diferència del teixó, per exemple, que és molt net, les guineus no acostumen a mantindre tant cuidada la seva casa.
Una altra marca fàcil de trobar són les petjades, sobre neu, sorra, fang, … Són semblants a les d’un gos mitjà-petit, però a l’espai que hi ha entre els coixinets que deixa el palmell podem fer una X amb palets i que no toqui cap coixinet. També tenen les ungles una mica més fines que les dels gossos, i si estan sobre fang es poden veure pèls i tot. Una darrera característica de les petjades és el rastre: els gossos van i venen, esperen l’amo, giren i no s’estan quiets ni tenen rumb fix; les guineus, en canvi, sempre porten un camí fix, busquen menjar, un lloc per refugiar-se o desplaçar-se a un altre lloc, com a molt es trenca el seu rastre quan troben una presa o se’ls acosta un perill.

Petjades de guineu sobre la sorra de la platja. Per comparar hi ha una petjada meva, un 42, i la rodera d’un cotxe.

El camí de les guineus té un objectiu, no divaguen, aquest ho tenia clar i portava un rumb fix i constant, anava a galop lleuger.

Dibuix d’una petjada de guineu. En vermell s’indica com traçant línies rectes entre els coixinets mai s’arriba a tocar cap.
Tot i que no es difícil trobar-se amb un guineu de dia, acostumen a ser animals d’hàbits crepusculars i nocturns, evitant així el contacte amb l’home. Si teniu la sort de trobar-nos amb una, gaudiu del moment i no l’espanteu ni perseguiu. Veure qualsevol animal salvatge en el seu espai no té preu!
0 Comments